» -Tinc entés que un vaixell està amarrant al Port de Cesàrea en aquest moment. Transporta, lloat sigui Déu, un document concret que significarà la confirmació imperial de la restauració de Judea en el concert dels regnes.
-Un regne client- digué Cleofàs.
-El món sencer reconeix tal clientela. La llibertat sempre ha sigut un terme relatiu. El Cèsar és el Cèsar.»
El regne dels reprobes. Anthony Burguess.
Nosaltres som els que cada segon perdem un amic al twitter. Nosaltres som els que rebem molts «no em mola un duro» a totes les nostres propostes del faceboock. Nosaltres, ara que de qualsevol merda se’nn diu «que tot ho peta», som els petats que no petem res.
Una mica també som les victimes del nostre passiu tantsemenfotisme, del nostre laisse faire i del nostre ni-t’ho-explico-ni-m’hi-implico.
Els qui ens va titllar de merdes seques només va errar en l’adjectiu.
No obstant, tenim una cosa a dir-vos a tots els qui esteu disposats a la renglera dels qui pensen fer grans coses les properes 46 hores :
De tots els que creieu en la disciplina i en la constància, quants ho feu realment per amor al treball en sí mateix i no pel reconeixement alié?
Us hem descobert, oi?
Els nostres cors curullen pena luterana per vosaltres i les vostres intencions.
No era això, Companys, el que teniem previst per aquest cap de setmana.
Maximum Clatellot.
L’inintel·ligible intangible.
Els reis de la Golondrina.
Podcast: Reproducir en una nueva ventana | Descargar ()
