«Qui fa desfà,.Qui crea destrueix.Qui dóna vi, anorrea.Ens diuen qu és així. Hi convenen els suixinites untuosos i sinuosos i els ulamites inflexibles i dogmàtics, els bubulins severs i sectaris i els panxatipins radicals i intransigents. Però per què, qui s’ha complagut, i adhuc s’ha emmirallat, en la creació, sense espera ni compàs, sense pausa i sense treva, amb un neguit sefiròtic, agullonat per la pressa, té l’afany de destruir allò que ha creat? Si els éssers que ell va crear són imperfectes i defectuosos, fastigosos i desplaents, qui en té la culpa? I si són bonics i plaents, agradables i ben fets, per quina raó s’haurien de destruir?»
Les Estances d’Omar Kayyam. Albert Jané.
Per la nostra part, res a afegir.
Màximum Clatellot.
Des de molt abans que et puguis imaginar, pensament intransigent en xarxa.
Podcast: Reproducir en una nueva ventana | Descargar ()
