Tothom sap que la tolerància o la reivindicació de les institucions
amb qualsevol forma de protesta é s proporcional a la
distància en quilometres sumada a la distància en el temps.
De manera que , perquè l’administració escolti les nostres queixes
hem anat a fer el programa a un poble inconcret del camerún.
I, a més, l’hem fet parlant de coses dels daurats anys 80.
Com ara:
-Dir-se Jose Joaquín.
-Tatuar-se problemes d’escacs als saxons.
-Dir «Muñón» als qui es diuen «Muñoz» de cognom.
-Amagar les drogues dintre les bústies de la comunitat de veïns.
-Portar a la gent en autobús gratuït amunt i avall a concerts d’en Ramoncín
amb discurs d’en Phily Gonçalves.
-Començar a recopilar les frases d’en Sabina que invadiran twitter en 20 anys.
-Coses d’aquestes.
Nosaltres sabem que l’equació [ distància + distància = cas ] aquest cop resultarà.
Demà els mitjans reproduïran punt per punt les nostres rèpliques, el nostre malestar, el nostre no saber.
Demà sereu lliures de no escoltar-nos.
Avui no.
Podcast: Reproducir en una nueva ventana | Descargar ()
