16 marzo 2014
En aquest nou capítol d’aquesta sèrie de trasallats ideològics ens mudem al centre del Danuvi amb les seves danses de foc i els seus homes que remen el bastó sobre les cendres, ara buscant-hi una xusta de ducados, ara dibuixant serenament el relleu del declivi de la seva patria. Traçem un mapa sonor d’aquestes inquietuds i esbrinem el ritme cardiològic de la canalla i la solapació dels espetecs en les dansas i la caiguda del ritme borsari.
Perquè el calc de la nostres pors decora la nostra vida?
Nosaltres estem més buïts que ho està actualment la bufeta de l’orina d’en Joan Andoni Samaranch.
Nosaltres tenim els culs bruts de tan omplir continguts.
Nosaltres pensem perquè vosté pensi menys.
Nosaltres tenim el nivell de tot tan avall que ens
hi ensopeguem cada dia quan ens aixequem de piltrar.
Màximum Clatellot:
Més bajanades banals.
Més circuml·lòquis Catastròfics.
Més rancúnia no tipificada.
Podcast: Reproducir en una nueva ventana | Descargar ()