«Passant per davant d’un cinema em vaig preguntar «En aquesta nova etapa de la meva vida, seguiré veient pel·lícules pornogràfiques?». Sense donar-hi més voltes vaig entrar. Les meves costums no havíen desaparegut amb el pas que acabava de donar. La pel·lícula, per cert, va resulta ser una merda inaguantable.»

Història d’un servidor. Edward Limónov

Amigues i amiguets:

Fins a on ens arriba la memòria cromosomàtica, que no és gaire lluny, la veritat, nosaltres també hem volgut estar donant la nota de continuu. Hi ha gent que diu que coneix a algú que viu en la modèstia. Nosaltres ho posem en dubte. Nosaltres només veiem una colla de pintoresca massa fent extravagants gestos i accions que podríme descriure només com a titellesques. Nosaltres no creiem que tot això tingui un sentit magmàtic a no ser que es tracti d’un anunci de desodorant o de refrescos calorífics fet amb càmera oculta.

Amb tot, un món més just i més tranquil s’acosta.

El notem tant a la vora que el cul se’ns fa pecsicola.

Màximum Clatellot: El corc anorèxic.