Corre el mite entre alguns coneguts del Carles Sánchez que va sempre en patins per poder arribar a tot arreu on s’implica. “Està al Castellers de Sants, al casal indepe, a la comissió de festes de Vallespir de Baix”, explica una amiga estreta. També fa de cuiner totcampista a la icònica taverna familiar La Bauxa. Surt a servir, cobra als clients, fa broma. Tampoc és estrany trobar-lo concentrat a la porta d’un edifici quan arriba la comitiva judicial per desnonar algú del barri. “Si busques la definició de veí de Sants et surt el Carles, i ens l’han empresonat sense motiu”. Les paraules d’un dels concentrats aquest vespre al voltant de la plaça de Sants copsen l’esperit veïnal.
Colpides per la notícia, centenars de persones han sortit avui al carrer per reclamar la llibertat de l’home a qui la jutgessa María Pilar Rovira ha enviat a Brians 1 per haver participat a les protestes en suport a Pablo Hasél. El gruix dels presents —siguin més o menys coneguts del Carles, tinguin més o menys simpatia pels aldarulls dels darrers dies— veu “incomprensible” que l’hagin tancat a presó.
L’atestat dels Mossos d’Esquadra l’acusa de desordres públics per haver mogut unes tanques de plàstic situades al carrer fins a tres vegades per formar barricades, mentre es desplaçava amb els seus famosos patins de línia. Davant d’això, la jutgessa conclou que, mentre durin les protestes, existeix un “risc de reiteració delictiva” que justifica l’entrada a presó de manera preventiva. L’advocat Eduardo Cáliz se’n fa creus. Valora l’auto de la jutgessa com una decisió “absolutament arbitrària” i nega els fets que la policia atribueix al Carles.
El lletrat d’Alerta Solidària explica que el Carles no ha tingut mai cap antecedent penal i que ni tan sols havia estat detingut mai als seus 37 anys. “Però si el Carles no li ha fet mai mal a ningú. Com poden posar-lo a la presó per intentar fer creure que és perillós? És ridícul”, diu una amiga propera. Altres companyes amb qui aquest veí organitza concerts i activitats cada agost a la zona de Vallespir de Baix, per les festes del barri, tampoc no ho entenen. “És desproporcionat es miri per on es miri”, diu la Judit, abans de descriure’l com una persona “reivindicativa i engrescadora”. “Fins i tot li podríem dir pesat, en broma, de com d’actiu és”.
Es toqui la porta que es toqui, tothom s’hi ve a referir com una ànima desbocada. “A la comissió de festes, si hi ha un grup petit que pateix perquè no el programen enlloc, el Carles és la persona que els busca i els convida”, apunta l’Emma. La relació d’estima entre ell i la música, a més, és bidireccional. Poques hores després que es conegués el seu cas, veus com la de Panxo, el cantant del grup Zoo, o la banda El Diluvi ja s’havien pronunciat en solidaritat amb el veí santsenc. Molts dels missatges que s’han estès per les xarxes aquests dies, també, tenen un denominador comú. Una frase que es repeteix amb petites variacions però que diu el mateix. “No sabeu a qui us heu endut”, venien a dir diverses piulades.
El cert és que poques onades de solidaritat s’han estès de manera tan ràpida per un barri com aquesta a Sants. Avui mateix ja hi havia comptes oficials per vehicular la lluita per l’alliberament del Carles i es promovien diverses comissions per organitzar mobilitzacions, com la que es preveu aquest dissabte, o les xarxes socials. Un dels que hi participa activament és Ivan Miró, que a més d’haver fet de portaveu del manifest al qual s’han adherit més d’un centenar d’entitats de la zona també coneixia el Carles de prop. “És el típic veí de tota la vida a qui tothom coneix. A més, és d’aquelles persones que posa passió a tot el que fa. I això tant val per a una proposta veïnal o pel fet de dibuixar, que també li encanta”, relata.
Un dels llocs on han arribat els primers gestos d’escalf a la família ha estat la taverna familiar on treballava el Carles juntament amb els seus pares. “Veïns, estem amb vosaltres per al que necessiteu”, deien les lletres escrites en rotulador vermell sobre un foli enganxat a la persiana. El missatge ja hi era a aquest matí, gairebé sense que hagués passat temps entre la interlocutòria i les mostres d’afecte veïnal. En aquell moment, els més pròxims al Carles només havien pogut parlar un moment amb ell. Havien fet una trucada d’uns 8 minuts i la conversa s’havia basat, sobretot, en què necessitava que li portessin o què haurien de fer les pròximes hores. Tot i estar empresonat i lluny de casa, l’havien percebut “molt sencer”.
Mentrestant, els domassos amb la il·lustració de la seva cara i el clam “Carles llibertat” ja s’han convertit en una postal omnipresent a Sants. Bars, botigues, parets i arbres ho corroboren. L’advocat Eduardo Cáliz assegura que els pròxims dies recorreran la decisió judicial anòmala. Els veïns, però, ja han activat la seva pròpia brega per la llibertat d’un dels seus. “El Carles de La Bauxa”, “el pirata” o “el dels patins”. Cadascú s’hi refereix a la seva manera. Ara bé, l’objectiu és unànime. “Que surti d’allà i torni aquí”, resumeix un veí amb rotunditat i senzillesa. Dissabte ho repetiran en veu alta amb una manifestació que sortirà de la plaça de Sants a les 11:30h del matí.
