Som moltes les plataformes, entitats i col·lectius que lluitem arreu del territori per a defensar-lo, tantes com agressions que el malmeten. Per això proposem una resposta popular.
Escòries d’incineradora a la pedrera de Can Busqué, parlem-ne…
Incertesa davant l’activitat i el model de poble.
Des de Dosrius i Argentona ha sorgit incertesa davant el Projecte –que encara no se’ns ha facilitat, tot i que n’hem anat esbrinant els detalls- i hem creat una Plataforma amb un bon nombre d’entitats. Considerem que el paisatge dels dos municipis ja ha estat prou afectat històricament per tota mena d’extraccions de granit lligades al vell model de creixement constructiu insostenible que hem patit i que la ubicació de la Planta hipotecaria la restauració integral de la pedrera, que ja havia començat. Alhora, suposaria una activitat d’alt risc ambiental pel perill d’afectació tant de les aigües subterrànies -en un sòl de sauló molt permeable- com de l’atmosfera, per les polsegueres tòxiques.
Ecologistes de Catalunya rebutja la proposta de Programa Metropolità de Gestió els Residus Municipals 2009 - 2016
NOTA DE PREMSA:
Amb aquest Programa de gestió dels residus 2009-2016 l'Entitat Metropolitana “farà el triplet” en la insostenibilitat de la gestió dels residus de l’àrea metropolitana donat que reflecteix una política insostenible ambientalment, socialment i econòmicament.
Denunciem que:
- les prioritats d’aquest nou programa metropolità es centren en la incineració de residus,
- no planteja mesures ni compromissos eficaços per reduir els residus
- posposa fins l'any 2016 assolir els objectius de recuperació del 48% que el Programa de Gestió de Residus Municipals de la Generalitat planteja pel 2012
- renuncia a prioritzar la recollida selectiva malgrat el fracàs del model actual de gestió dels residus amb instal·lacions de tractament com els ecoparcs
- no contempla mesures sancionadores pels municipis metropolitans que no despleguen la recollida selectiva amb qualitat ni mesures de reducció de residus
- posa tot l’èmfasi i les inversions en els tractaments dels residus que no provenen de la recollida selectiva mitjançant tractaments de final de canonada
- les incineradores no fan desaparèixer les deixalles, només les transformen en gasos, cendres i escòries molt més tòxics que els residus originaris
- contribuirà a l’agreujament de la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic
- Cremar residus suposa destruir els recursos i desincentiva la reducció i recuperació dels residus i la participació ciutadana
- la incineració resulta massa cara ja que les inversions destinades a aquest tractament són del 77’2% del total
- els alts costos de manteniment d’aquest esquema de tractament plantejarà un balanç financer amb un dèficit d’entre 20 i 40 milions d’€ a l’any, que comportarà un augment injust de la fiscalitat
En canvi, el reciclatge del 60% dels residus suposaria un estalvi energètic del 122% en relació a la crema de residus. Aquest estalvi seria l’equivalent a l’energia produïda per 300 incineradores com la de Sant Adrià.
Donat que el PMGRM és insostenible i injust per la ciutadania, reclamem:
- La retirada d’aquest PMGRM i especialment la construcció de la nova incineradora
- Que s’apliqui el principi de la precaució en quant als riscos pel medi i la salut de les persones
- Que s’aposti per aplicar mesures de reducció de residus per ex. sobre les bosses de plàstic, i la implantació del sistema de dipòsit i retorn dels envasos (SDDR) com a sistema majoritari
- Que es prioritzi la recollida selectiva en origen i de qualitat: en els objectius i els recursos
- Que es prioritzin les instal·lacions de recuperació dels residus (plantes de compostatge i metanització, triatge,..) amb criteris de proximitat, de petites dimensions i de simplictat tecnològica
- Que s’apliquin mesures econòmiques dissuasòries als municipis que no redueixin els seus residus i que no arribin als objectius de recuperació dels residus i que obtinguin resultats de baixa qualitat (molts impropis)
- Que es promogui un ampli debat social i de codecisió sobre les mesures preventives i prioritàries que hauria de contenir aquest Pla
Denunciem que l’aprovació inicial d’aquesta proposta de PMGRM al mes de juliol porta a realitzar el període d’exposició pública i recull d’al·legacions al mes d’agost, moment de baixa atenció de l’opinió pública, com a operació per minimitzar l’oposició social a aquesta proposta impopular de Programa de Gestió dels Residus Metropolitans.
SOS TIBIDABO - AVV CIM DEL TIBIDABO
SALVEM LES ALZINES DEL TIBIDABO “NO A LA CONSTRUCCIÓ DE LA MUNTANYA RUSSA AL PARC DEL TIBIDABO”
Es constitueix un moviment de rebuig popular a qualsevol atemptat contra el medi ambient en el emblemàtic Parc d’Atraccions del Tibidabo i es demana l'aturada del projecte de la muntanya russa.
PATSA (organisme gestor del Parc del Tibidabo) i B:SM (Barcelona Serveis Municipals), justifiquen la tala de les alzines per construir la muntanya russa de forma totalment contrària als dos informes (Febrer 2007 i Febrer 2008) de l'eminent biòleg, Dr.Josep Vigo, membre del Institut d'Estudis Catalans, els quals tenen el total suport la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Segons aquests i 7 informes més, qualifiquen aquest alzinar com un ecosistema únic en el vessant solell del Cim del Tibidabo i catalogat en la Llista de Habitats d'Interès Comunitari de l'UE (HIC), i en la Llista Corine de Catalunya com: Alzinars i carrascars de terra baixa catalano-occitans sense oblidar que el Parc del Tibidabo és el cim del Parc de Collserola i de la Xarxa Natura de la Unió Europea.
- Malgrat que l'Ajuntament insisteix que només es talaran 58 alzines, seran un total de 200 alzines greument afectades doncs només les 109 pilones de formigó armat de 3 tones cadascuna, que són la base de la muntanya russa, arrasaran aquest mateix nombre d'alzines, més les que quedin mortalment danyades en les seves arrels, que seran unes 100 més, perdent la nostra ciutat tot un ecosistema. Sobre les que afirmen que seran trasplantades, segons els biòlegs és del tot improbable que una alzina centenària sobrevisqui a un trasplantament. Quant a la plantació de 190 arbres creiem que l'actual estat de la replantació feta l'any passat per la instal·lació de l'atracció Pèndol desacredita aquestes actuacions.
- La legalitat en la que basen tot el seu projecte (PGM) és predemocràtica (1976). Els problemes mediambientals d'avui fan imprescindible un replantejament d'aquest cos legislatiu i totalment anacrònic.
- No es tracta només del gravíssim fet de talar 30 o 200 alzines centenàries i catalogades sinó que és un pas més per part de les insostenibles i anacròniques polítiques de gestió del territori i les prepotències dels partits que governen, avui, a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.
- És per això que durant dos anys s’han organitzat diverses accions de resistència cívica en una aliança de diferents grups locals involucrats en la defensa del Parc de Collserola. Són molts els espais afectats de la Serra als quals el projecte del Parc Natural ha decebut totalment i per això s'ha decidit unir totes les forces per a protegir la Serra de més agressions.
- Les moltes lluites, reunions i els processos de "participació" inexistents i/o frustats, hem constatat la perversitat de les lleis urbanístiques. Hem vist passar sols qualificats de zona verda a equipaments i com, amb aquest caràcter assistencial, s'han construït vivendes, essent una mofa a la ciutadania. Tot indica que la pressió vers les zones naturals viu una gran ofensiva per part dels actuals governants, quan haurien d'executar les mesures per a garantir el nostre futur i impedir la destrucció del nostre entorn mediambiental.
- En uns moments crítics d'alerta nacional per sequera, es fa del tot injustificable la devastació d'aquest alzinar doncs és una qüestió de salut publica.
- Amb quina credibilitat podem demanar la solidaritat d'altres comarques quan aquí, al Cim de Collserola devastem els nostres propis recursos?
AGRAÏMENTS
SOS Tibidabo i l'aavv Cim del Tibidabo volen agrair públicament el gran suport que ens han donat i ens donen, i molt especialment l'acció calenta i coratjosa d'avui, les entitats següents: Can Masdeu, Can Pasqual, Ecologistes en Acció, Eco gays, Col·lectiu Agudells, Caufec, que estan disposades a lluitar i seguir lluitant per la defensa d'aquest alzinar emblemàtic, així com a la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i a totes les entitats i persones físiques adherides a SOS Tibidabo.
Totes tenen el nostre agraïment i lluitarem plegats per aquesta causa.
SSANTUARI ECOLÒGIC DEL CASTELL DE GALLIFA
SANTUARI ECOLÒGIC DEL CASTELL DE GALLIFA
Heus aquí el significat profund –el far- del Santuari Ecològic de Gallifa
No us el podeu perdre. es troba a 35 km. de Barcelona, al costat de Sant Feliu de Codines !!
I tot aquest conjunt coronat per l’ ermita romànica del s. X, sembla sorgit del fons de la Vall de Gallifa, navegant, com un gran vaixell de dues hectàrees de plataforma, per l’ample mar de les carenes de boscos amb diverses tonalitats de verd que l’ envolten, amb la quilla aixecada de 40 metres de penya-segat, desafiant el futur de les ones del mar de verd, obert sobre els llunyans horitzons.
Efemèrides
Aplec anyal de l’ Ecologia ,el diumenge al voltant del dia 5 de juny, dia internacional del Medi Ambient . A més d’altres activitats socioculturals, artístiques i religioses.
Amb “l’Elogi de la Naturalesa” per una personalitat experta.
"L’ Aplec Anyal del Santuari Ecològic” està obert a tothom que es senti cridat pel SOS. d’auxili que llança el Planeta.
Es fa també cada any un homenatge a una persona o col·lectiu que s’ha distingit popularment pel seu testimoni en contra de l’ enverinament del món biològic que ens han fet néixer a la Vida i ens ha acollit.
Amb una gran paella on s’encarna el sentit de fraternitat de tots els assistents asseguts a les taules de sota els pins.
EL SAÜQUER PER A LA PRESRVACIÓ DEL TERRITORI
El Saüquer associació per la preservació del territori, a la comarca del Bages. La nostra lluita és contra l'aeròdrom de Calaf-Sallavinera. Un aeròdorm situat en un poblet de menys de 100 habitants que hores d'ara és auxiliar i al qual el nostre Govern vol traslladar tota l'activitat de formació i vol esportiu que ara es porta a terme a Sabadell. Actualment hi han tres contenciosos inteposats contra el Pls Director de l'aeròdrom.
GRUP DE DEFENSA DEL PATRIMONI DEL BAIX EMPORDÀ
· Parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter pendent de declaració, amb l’amenaça d’excloure les zones d’arrossars i plana humida per interessos urbanístics.
· Basses d’en Coll parcialment ocupades per instal·lacions de càmping que degraden i banalitzen l’espai.
· Dunes de la platja de Pals en clar procés de degradació. Antic espai de Ràdio Liberty amb futur incert.
ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'ALT URGELL
Associació en defensa de l'Alt Urgell - AEDAU
http://salvem-alturgell.blogspot.com
Els fins de l’associació són el foment, promoció, defensa i divulgació dels drets del ciutadans i ciutadanes de la comarca catalana de l’Alt Urgell i de totes les persones i entitats que hi estiguin relacionades per raons personals, familiars, laborals, econòmics, culturals, de propietat o veïnatge, o s’hi sentin lligades per qualsevol altre mena de vincles legítims.
Pel desenvolupament de les seves finalitats l’A.E.D.A.U participarà en totes les activitats cíviques i cooperarà amb totes les persones, entitats i administracions públiques que plantegin projectes, processos, plans o accions que afectin el territori i el cos social de l’Alt Urgell, vetllant i coadjuvant perquè estiguin inspirats en principis de correcte desenvolupament social i econòmic, de sostenibilitat i de respecte a les persones i al medi ambient, exercint, si cal, el dret a reclamar la defensa de la legalitat, de la interdicció dels poders públics i de la seguretat jurídica. En queda exclòs tot ànim de lucre.
MANIFEST 24 DE MARÇ
- Pla especial urbanístic per a la delimitació del sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu d’Urgell.
Hble. Conseller Sr. Joaquim Nadal li fem arribar la nostra disconformitat al projecte de l’aeroport de La Seu d’Urgell.
Abans de començar qualsevol actuació urbanística a l’Alt Urgell li demanem que faci un procés de participació ciutadana per conèixer el parer dels habitants preestablerts a la zona.
Que no exposi als habitants de l’Alt Urgell a nivells de contaminació acústica superiors als màxims recomanats per la OMS, 65dB(A) diürns i 45dB(A) nocturns.
Considerem l’aeroport de la Seu d'Urgell una infraestructura innecessària per nosaltres i li demanem que es plantegi comunicar-nos via tren amb Lleida o Barcelona, no cap a la Pobla.
Pels motius abans exposats li demanem que pari el Pla especial de l’aeroport de La Seu.
GRUP DE DEFENSA DEL GARRAF-ORDAL, LA VALL BAIXA I EL DELTA DEL LLOBREGAT
1.- Ampliar la "protecció teórica" i exigir que sigui una "protecció real" a més espais naturals, tenint en compte la connectivitat ecobiològica, unint els espais protegits ara dispersos, creant una autèntica Xarxa Natural, en la qual quedi garantida la continuitat de la vida. Justament allò que NO ha fet la delimitació de la Xarxa Natura 2000 ni cap govern. Exigir l'aprovació del Pla Territorial Sectorial dels Sistemes de Connexió Biològica entre Espais Lliures, compromís polític del Govern no complit i que porta un retard de 4 anys!!
2.- Demanar a la Generalitat que faci una protecció autèntica i real. Doncs, ara per ara, només està "prohibida" la urbanització, però amb excepcions, com per exemple la Plana Novella -muncipi d'Olivella- on està creixent la urbanització que envolta el monestir budista en ple Parc del Garraf. Són permeses totes les altres activitats, com les extractives, infraestructures de transport i energia, etc.
3.- Cessament de les més de 30 pedreres que contaminen greument l'aigua i l'atmosfera i rehabilitació del sistema hídric de la conca del Baix Llobregat i plana deltáica: torrents, rieres, rius Anoia i Llobregat i zones humides.
4.- Moratòries urbanìstiques per diversos projectes, alguns via decret del Govern, que pretenen urbanitzar més espais agrícoles i forestals, i que alguns són, a més, els darrers espais de connexió biológica: el Pla de Ponent a Gavà, Can Coll de Torrelles, Zones industrials previstes a Can Planes i Can Socies de Corbera de Llobregat, Pla de Llevant a Viladecans, la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, el Eixample Nord i Sud del Prat de Llobregat, la Façana del Llobregat a Sant Vicenç dels Horts, ARE's de Martorell, ARE riera Can Soler a Sant Boi de Llobregat, etc.
5.- Demanar que tots els partits polítics implicats en la desviació del riu Llobregat (PSC/PSOE, PP, CiU, ICV/EUIA, ERC), obra declarada IL.LEGAL per Tribunal Suprem, demanin perdó públicament a la ciutadania de Catalunya, per les seves polítiques de FETS CONSUMATS. Exigir que el Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat es dediqui a fer el què ha de fer, amb intervencions de recuperació ecobiològica real dels pocs espais fluvials que queden, en comptes del què està fent, intervencions pèsimes encaminades a fer parcs d'oci.
COL·LECTIU RONDA
El Col·lectiu Ronda és una assessoria jurídica, laboral, econòmica i social que des de fa més de 35 anys treballa al servei de les persones en defensa dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania.
Des del principi ens hem mantingut fidels a un ideari immutable que inclou el rebuig a qualsevol forma d'explotació, el foment de l'economia social, l'aposta pels principis democràtics i el desig de cooperar amb totes les entitats que treballen de manera honesta i pacífica per aconseguir una societat més justa i solidària.
Sense oblidar, per suposat, la promoció i defensa del respecte per la natura i el medi ambient, que és part integral del nostre compromís amb la creació d'un món millor.
Ara fa més de 20 anys que el Col·lectiu Ronda ofereix assessorament en l'àmbit jurídic del medi ambient. La nostra implicació ens ha portat ha participar activament en el decurs de tot aquest temps en un munt d'iniciatives adreçades a la conservació i defensa del territori, l'entorn natural i el patrimoni paisatgístic de casa nostra.
Per citar només alguns exemples recents, el Col·lectiu Ronda encapçala actualment l'oposició jurídica i legal contra el projecte d'interconnexió elèctrica entre França i Espanya (la tristament famosa MAT) i assessora algunes de les principals plataformes en lluita contra l'excessiva concentració de parcs eòlics a les comarques de Tarragona.
www.cronda.coop
Amics de Monterrós
Som una associació sensibilitzada per la defensa d'un futur sostenible. Tenim com a eixos d'actuació, la protecció del territori, la cura de l'entorn i la defensa de la Natura, l'exigència d'ètica política i la reivindicació dels drets de les persones.
XARXA PEL DECREIXEMENT
Nascuda aquest estiu a una concorreguda trobada a Cal Cases, Bagés, la
xarxa no és una organització, sino una mescla variada i multisectorial de
grups de tot el territori farts del discurs dominant de l'etern i
ineludible creixement econòmic peti qui peti. Una resposta eco-regional a
l'intent suicida d'acabar d'exprimir el planeta i amb ell a tots
nosaltres. Ara mateix la xarxa és sobretot una caixa d'eines i propostes,
moltes de les quals ja les podeu trobar a la web en construcció:
WWW.DECREIXEMENT.NET
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
